{"id":512,"date":"2026-05-08T12:22:29","date_gmt":"2026-05-08T10:22:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/?p=512"},"modified":"2026-05-08T12:22:30","modified_gmt":"2026-05-08T10:22:30","slug":"la-unanimitat-en-els-pactes-parasocials-i-el-frau-de-llei-segons-el-suprem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/la-unanimitat-en-els-pactes-parasocials-i-el-frau-de-llei-segons-el-suprem\/","title":{"rendered":"La unanimitat en els pactes parasocials i el frau de llei segons el Suprem<\/em>"},"content":{"rendered":"\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

En el terreny dels pactes parasocials, poques q\u00fcestions generen tanta tensi\u00f3 com el disseny de les majories refor\u00e7ades. Entre la necessitat de protegir inversors o socis estrat\u00e8gics i el risc de paralitzar la societat, la frontera entre control i bloqueig \u00e9s fina. La STS 1713\/2025, de 26 de novembre<\/strong>, aporta una clarificaci\u00f3 rellevant i, sobretot, pr\u00e0ctica: una majoria refor\u00e7ada molt elevada, com el 90%, \u00e9s perfectament l\u00edcita, encara que en la realitat societ\u00e0ria acabi exigint el consens de tots els socis.<\/p>\n\n\n\n

CONTEXT DEL CAS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El cas parteix d\u2019un pacte de socis en una societat limitada, participada per 5 socis, un amb un 36,25% de participacions, un parell amb el 18,15% de participacions, y un parell amb un 15,34% i un 12,11%  de participacions cada un. Aquest pacte, reservava determinades mat\u00e8ries a l\u2019aprovaci\u00f3 per una majoria qualificada del 90% del capital social. Amb el pas del temps, la distribuci\u00f3 de les participacions, va evolucionar de manera que aquesta majoria esdevenia, en la pr\u00e0ctica, assimilable a la unanimitat. Aquesta circumst\u00e0ncia va ser utilitzada per impugnar la cl\u00e0usula, al\u00b7legant que vulnerava l\u2019article 200 de la Llei de Societats de Capital, que prohibeix exigir unanimitat per a l\u2019adopci\u00f3 d\u2019acords.<\/p>\n\n\n\n

CRITERI DEL TRIBUNAL SUPREM<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Tribunal Suprem resol el debat amb un plantejament de gran import\u00e0ncia conceptual: la prohibici\u00f3 legal es refereix a la unanimitat en sentit jur\u00eddic, no a les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques o aritm\u00e8tiques que es derivin de la distribuci\u00f3 del capital. Dit d\u2019una altra manera, el fet que una majoria del 90% requereixi, en un cas concret, el vot de tots els socis no transforma aquesta exig\u00e8ncia en una cl\u00e0usula d\u2019unanimitat. El l\u00edmit legal \u00e9s formal i normatiu; no es despla\u00e7a per la configuraci\u00f3 circumstancial del capital social.<\/p>\n\n\n\n

Durant anys, part de la doctrina havia advertit del risc que les majories refor\u00e7ades molt elevades poguessin ser considerades un frau de llei si produ\u00efen efectes equivalents a la unanimitat. El Tribunal Suprem, sense negar aquest risc, exigeix un an\u00e0lisi estricte: nom\u00e9s hi ha vulneraci\u00f3 quan la cl\u00e0usula imposa directament la unanimitat. No n\u2019hi ha prou amb demostrar que, de facto, \u00e9s dif\u00edcil adoptar acords.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, la sent\u00e8ncia no avala qualsevol \u00fas d\u2019aquestes majories sense matisos. En el mateix procediment es va intentar argumentar que la cl\u00e0usula generava una situaci\u00f3 de bloqueig i una \u201ctirania de la minoria\u201d. El Tribunal, per\u00f2, rebutja aquesta l\u00ednia perqu\u00e8 no s\u2019havia constru\u00eft adequadament en el pla probatori. Aquesta part de la resoluci\u00f3 \u00e9s especialment significativa: el problema del bloqueig no es resol en abstracte, sin\u00f3 amb fets. Sense una acreditaci\u00f3 concreta de conductes abusives, de perjudicis reals o de decisions sistem\u00e0ticament obstaculitzades, la invocaci\u00f3 de l\u2019ab\u00fas de dret queda buida de contingut.<\/p>\n\n\n\n

En paral\u00b7lel, la sent\u00e8ncia aborda una altra q\u00fcesti\u00f3 habitual en societats amb fort component personal: les obligacions de perman\u00e8ncia i dedicaci\u00f3 exclusiva. La cl\u00e0usula discutida vinculava determinats socis a romandre en la societat i dedicar-s\u2019hi fins que un altre soci deix\u00e9s de ser-ho. Davant la cr\u00edtica que es tractava d\u2019una obligaci\u00f3 perp\u00e8tua, el Tribunal adopta una interpretaci\u00f3 sistem\u00e0tica del pacte i conclou que la durada \u00e9s perfectament determinable. L\u2019obligaci\u00f3 no \u00e9s indefinida en sentit jur\u00eddic, sin\u00f3 condicionada a la perman\u00e8ncia dels socis, la qual cosa la fa compatible amb el nostre ordenament.<\/p>\n\n\n\n

La lectura conjunta d\u2019ambdues q\u00fcestions ofereix una idea clara: el Tribunal Suprem aposta per respectar l\u2019autonomia de la voluntat en els pactes parasocials, sempre que no es vulnerin l\u00edmits legals expressos ni es configurin situacions de veritable ab\u00fas. Aix\u00f2 refor\u00e7a la seguretat jur\u00eddica d\u2019instruments molt utilitzats en l\u2019\u00e0mbit de les startups<\/em>, el capital risc i l\u2019empresa familiar, on les majories refor\u00e7ades i les obligacions personals s\u00f3n habituals.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, la sent\u00e8ncia tamb\u00e9 posa de manifest un risc estructural: la validesa jur\u00eddica d\u2019una cl\u00e0usula no garanteix la seva funcionalitat. Un pacte que exigeix majories molt elevades pot ser impecable des del punt de vista legal i, alhora, generar bloquejos operatius que comprometin el funcionament de la societat. Per aix\u00f2, des d\u2019una perspectiva de govern corporatiu, resulta imprescindible complementar aquestes cl\u00e0usules amb mecanismes de resoluci\u00f3 de conflictes i de desbloqueig, aix\u00ed com amb una definici\u00f3 acurada de les mat\u00e8ries reservades.<\/p>\n\n\n\n

En definitiva, la STS 1713\/2025 no nom\u00e9s resol un debat t\u00e8cnic sobre majories, sin\u00f3 que envia un missatge m\u00e9s ampli: el dret societari permet dissenys de govern exigents i sofisticats, per\u00f2 exigeix tamb\u00e9 responsabilitat en la seva configuraci\u00f3. El veritable equilibri no es troba entre majoria i unanimitat, sin\u00f3 entre control i capacitat de decisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Nota preparada per Alex Portillo, estudiant en pr\u00e0ctiques<\/p>\n\n\n\n

Departamemt de Legal<\/p>\n\n\n\n

B\u00e0sicGRUP<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el terreny dels pactes parasocials, poques q\u00fcestions generen tanta tensi\u00f3 com el disseny de les majories refor\u00e7ades. Entre la necessitat de protegir inversors o socis estrat\u00e8gics i el risc de paralitzar la societat, la frontera entre control i bloqueig \u00e9s fina. La STS 1713\/2025, de 26 de novembre, aporta una clarificaci\u00f3 rellevant i, sobretot, pr\u00e0ctica: una majoria refor\u00e7ada molt elevada, com el 90%, \u00e9s perfectament l\u00edcita, encara que en la realitat societ\u00e0ria acabi exigint el consens de tots els socis. CONTEXT DEL CAS El cas parteix d\u2019un pacte de socis en una societat limitada, participada per 5 socis, un amb un 36,25% de participacions, un parell amb el 18,15% de participacions, y un parell amb un 15,34% i un 12,11%  de participacions cada un. Aquest pacte, reservava determinades mat\u00e8ries a l\u2019aprovaci\u00f3 per una majoria qualificada del 90% del capital social. Amb el pas del temps, la distribuci\u00f3 de les participacions, va evolucionar de manera que aquesta majoria esdevenia, en la pr\u00e0ctica, assimilable a la unanimitat. Aquesta circumst\u00e0ncia va ser utilitzada per impugnar la cl\u00e0usula, al\u00b7legant que vulnerava l\u2019article 200 de la Llei de Societats de Capital, que prohibeix exigir unanimitat per a l\u2019adopci\u00f3 d\u2019acords. CRITERI DEL TRIBUNAL SUPREM El […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[180,1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/512"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=512"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/512\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":514,"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/512\/revisions\/514"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=512"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=512"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.basicgrup.com\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=512"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}